L’Escabòt

Presentacion

 

La dobla passion per lo chant popular e per la question occitanista buta ensem, en l'agost 1999, n˛u chantaires amators d’i valadas Grana e Estura (Occitania en Italia) a se jonher en un grop coral a votzes mescladas desota lo nom de Escab˛t.

Mena ròtle de direccion Fabrizio Simondi, un d’i musicaires fundadors de "Lo Dalfin" abˇ Sergio Berardo, tamben coneissut en c˛ nostre ai apassionats dal chant popular coma ideator e fundador de lo Còro de la Cevito de la Val Grana, onte es estat diretor fins al 1998.

Lo pichòt grop (tal es lo sinhificat de Escab˛t en l’occitan d’aqu˛ n˛stre) prepausa uniquament chanšons tiradas da la fòrt granda vena de la tradicion populara occitana, de n˛stre costat e de lo francÚs, drecha descendenta de l’inspiracion d’i trobaires. Un repert˛ri rigorosament occitan, -come la lenga adobràa en la quotidianitat dai coristas- d’i valadas italianas a la Provenša, al Lengad˛c, a la Gasconha, ont pareiçen classics del chant popular d’Òc e pro d’aires de la tradicion mai reira, en arranjament polif˛nic efficaç e temperat.

Al moment actual lo grop a enregistrat cinc CD, Fasem festa (publicat en 2002), Sem montanhòls (2006), Viva l'Enfant novel (2007, entierament dedicat ai Novés), Beluguetas (2013, fruch d'un trabalh de resercha sus los chants per la prumiera enfancia) e Velhàa (2018, registracion en direct dal concert tengut en la gleisa de San Joan a Caralh lo 21 de mai 2016).

A partecipat a nombroses rescontres e manifestacions, entre los quals lo grand festenal pan-occitan L'Estivada de Rodes, lo Festival Européen de Chant Choral de Embrun, la kermesse Europa cantat de Turin, lo festenal Tournez la Meule de Neuchâtel en Suissa, delai de mai de dos-cent concerts entre valadas occitanas, Piemont, Liguria, Lombardia, Suissa e sobretot Occitania Granda.

L'energia e la passion comunicàas e larjàas da l'Escabòt abo granda participacion de los publics d'i concerts, rapresenton despuei totjorn una nòva e originala exemplificacion de la presa de conscienša identitaria de la populacion d’i Valadas

Pagina d'acuelh